Glòria Foraste: "Oda a Àfrica"

Oda a Àfrica

Cóm els convocaria al vostres déus
al mig de la boscúria, quan la llum
s’ha tornat anatema
i no sóc sinó un gnom de les petites coses.

Cóm us demanaria els vostres cants
i aquesta olor tacada de la terra
que us empastifa el rostre i que porteu
amb la dignitat d’un mandatari.

Oh cóm m’agradaria tenir els meus morts a prop
a sota dels meus peus, com feu vosaltres,
i que ells m’ensenyessin el camí de la vida
i a honorar els ancians.

I cóm desitjaria a la boca
la flor del flamboyán i dins l’alè
un núvol blanc i ocre, el tremolor
de papallones d’Àfrica.

Glòria Foraste